{"id":21131,"date":"2023-12-01T17:48:50","date_gmt":"2023-12-01T16:48:50","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entreculturas.org\/els-pobles-indigenes-aillats-de-lamazonia-els-mes-vulnerables\/"},"modified":"2024-02-22T10:48:22","modified_gmt":"2024-02-22T09:48:22","slug":"els-pobles-indigenes-aillats-de-lamazonia-els-mes-vulnerables","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.entreculturas.org\/ca\/els-pobles-indigenes-aillats-de-lamazonia-els-mes-vulnerables\/","title":{"rendered":"Els pobles ind\u00edgenes a\u00efllats de l’Amaz\u00f2nia: els m\u00e9s vulnerables"},"content":{"rendered":"\n

Els pobles ind\u00edgenes a\u00efllats de l’Amaz\u00f2nia: els m\u00e9s vulnerables<\/h2><\/div>\n\n
\n
\n

\u201cEls pobles ind\u00edgenes s\u00f3n biblioteques vives.<\/em> S\u00f3n els guardians, cuidadors i jardiners de l’Amaz\u00f2nia i del Planeta.<\/em> Cada vegada que un poble ind\u00edgena \u00e9s exterminat i desapareix,<\/em> un rostre de Tup\u00e3na (D\u00e9u) mor,<\/em> el cosmos, el planeta i tota la humanitat s’empobreixen\u201d<\/em> .<\/p>\n(Savi Bernardo Alves, del poble ind\u00edgena Sater\u00e9-Maw\u00e9)<\/cite><\/blockquote>\n<\/div>\n\n

\n
\n
<\/span>\"Video
\n
<\/circle><\/path><\/svg><\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n<\/main>\n<\/div>\n\n
\n

Tenir cura de la \u201cCasa Comuna\u201d i de tots els \u00e9ssers que l’habiten\u2026<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A l’ Enc\u00edclica \u201cLaudato Si<\/strong> – sobre la cura de la casa comuna\u201d (2015), el Papa Francesc denuncia: \u201cMoltes formes altament concentrades d’explotaci\u00f3 i degradaci\u00f3 del medi ambient no nom\u00e9s poden acabar amb els recursos de subsist\u00e8ncia locals, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb capacitats socials que han perm\u00e8s un forma de vida que durant molt de temps ha atorgat identitat cultural i un sentit de l’exist\u00e8ncia i de la conviv\u00e8ncia. La desaparici\u00f3 duna cultura pot ser tant o m\u00e9s greu que la desaparici\u00f3 duna esp\u00e8cie animal o vegetal.<\/strong> La imposici\u00f3 d’un estil hegem\u00f2nic de vida lligat a un mode de producci\u00f3 pot ser tan perjudicial com l’alteraci\u00f3 dels ecosistemes\u201d (LS 146).<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n

El Papa continua destacant la import\u00e0ncia dels pobles ind\u00edgenes per a la cura de la Casa Comuna i adverteix de les pressions a qu\u00e8 s\u00f3n sotmesos: \u201cEn aquest sentit, \u00e9s indispensable prestar especial atenci\u00f3 a les comunitats abor\u00edgens amb les seves tradicions culturals. No s\u00f3n una simple minoria entre d’altres, sin\u00f3 que s’han de convertir en els principals interlocutors, sobretot a l’hora d’avan\u00e7ar en grans projectes que afectin els espais. <\/strong>Per a ells la terra no \u00e9s un b\u00e9 econ\u00f2mic, sin\u00f3 do de D\u00e9u i dels avantpassats que hi descansen, un espai sagrat amb el qual necessiten interactuar per sostenir la seva identitat i els seus valors. Quan romanen als seus territoris, s\u00f3n precisament ells els qui millor en tenen cura. No obstant aix\u00f2, a diverses parts del m\u00f3n, s\u00f3n objecte de pressions perqu\u00e8 abandonin les seves terres per tal de deixar-les lliures per a projectes extractius i agropecuaris que no paren atenci\u00f3 a la degradaci\u00f3 de la naturalesa i de la cultura\u201d (LS 147).<\/p>\n<\/div>\n\n

\n

Tenir cura de la \u201cCasa Comuna\u201d i de tots els \u00e9ssers que l’habiten\u2026<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El CIMI<\/a> \u00e9s un \u00f2rgan de la Confer\u00e8ncia Nacional dels Bisbes de Brasil<\/a> (CNBB) al servei de la missi\u00f3 al costat dels Pobles Ind\u00edgenes. Va ser fundat en 1972 pels bisbes profetes Pedro Casald\u00e1liga i Tom\u00e1s Balduino<\/strong> , entre uns altres. El CIMI s’organitza en 11 Regionals i un Secretariat Nacional a Bras\u00edlia per a l’articulaci\u00f3 i la incid\u00e8ncia nacional i internacional ( www.cimi.org.br<\/a> ). <\/p>\n\n\n\n

La missi\u00f3 prof\u00e8tica del CIMI al llarg dels seus m\u00e9s de 40 anys d’exist\u00e8ncia<\/strong> ha estat i \u00e9s fonamental per a la superviv\u00e8ncia dels pobles ind\u00edgenes, sumant amb ells a les seves lluites de resist\u00e8ncia i insurg\u00e8ncia, en la conquesta de drets i pol\u00edtiques p\u00fabliques diferenciades, demarcaci\u00f3 i defensa de territoris, etc. El govern militar dels anys 1980 havia decretat oficialment la desaparici\u00f3-integraci\u00f3 dels ind\u00edgenes de Brasil per a l’any 2000. El CIMI, sumant amb altres entitats de la societat civil, van donar suport al moviment ind\u00edgena fins a aconseguir revertir aquest projecte militar genocida. Avui els pobles ind\u00edgenes de Brasil continuen creixent amb una taxa m\u00e9s gran que la mitjana nacional.<\/p>\n<\/div>\n\n

\n

Conveni CIMI \u2013 Jesu\u00eftes (BRA)<\/strong><\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Com a jesu\u00eftes, ens sentim profundament agra\u00efts i privilegiats per sumar amb el CIMI en aquesta missi\u00f3 comuna al costat dels pobles ind\u00edgenes. Per concretar millor aquesta missi\u00f3 s’ha signat un conveni de m\u00fatua ajuda (Des\/2015) entre els Jesu\u00eftes de Brasil, en la persona del Provincial P. Jo\u00e3o Renato, i el CIMI Nacional, en la persona del seu President, Mons. Roque Palocci. \u201cAquest conveni entre el CIMI i una congregaci\u00f3 religiosa \u00e9s un pas hist\u00f2ric nou i molt important. Pot servir d’inspiraci\u00f3 per a altres institucions\u2026 I aix\u00ed enfortir junts el comprom\u00eds prof\u00e8tic i pol\u00edtic de l’Esgl\u00e9sia al costat dels pobles ind\u00edgenes\u201d, va afirmar Mons. Erwin Kr\u00e4utler, bisbe em\u00e8rit del Xing\u00fa amena\u00e7at de mort per defensar la vida dels pobles ind\u00edgenes de la regi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s dins d’aquest conveni de col\u00b7laboraci\u00f3 m\u00fatua a la missi\u00f3 al costat dels pobles ind\u00edgenes a\u00efllats on s’ha establert amb la Fundaci\u00f3 Entreculturas el fons com\u00fa CIMI \u2013 Jesu\u00eftes (BRA): INDIS A\u00cfLLATS AMAZONIA.<\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n

\n

Equip de Suport a Indis en A\u00efllament del CIMI (EAIA)<\/strong> <\/strong><\/h3>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

L’EAIA va ser fundat pel CIMI a la d\u00e8cada de l’any 2000. El missioner antrop\u00f2leg P. Gunter Kroemer<\/strong> (1939-2009) va ser el primer articulador d’aquest equip. Gunter, alemany de naixement, va invertir tota la vida al servei dels pobles ind\u00edgenes i, en particular, dels \u201cno-contactats\u201d. Va defensar -juntament amb el CIMI- la tesi del \u201cno-contacte\u201d com a millor manera de defensar les seves vides i territoris, i nom\u00e9s acceptar el contacte quan els mateixos pobles a\u00efllats el busquessin o perqu\u00e8 estigu\u00e9s en perill i risc la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed va ser el cas dels Suruaha \u2013 \u201cPoble del Ver\u00ed\u201d, que per evitar que fossin massacrats i exterminats per cercadors de cautx\u00fa que havien enva\u00eft el seu territori, Gunter amb un equip del CIMI es van veure obligats a for\u00e7ar el contacte el 1980. Gunter va morir el 2009 a causa d’una insufici\u00e8ncia respirat\u00f2ria causada, possiblement, per algun tipus de fong que va agafar a la seva \u00faltima entrada a selva profunda investigant la pres\u00e8ncia d’indis a\u00efllats.<\/p>\n\n\n\n

(Foto de Gunther Kroemer (Copyright: Christian Ender).<\/p>\n\n\n\n

Quina \u00e9s la VISI\u00d3, MISSI\u00d3 i ORGANITZACI\u00d3 de l’Equip de Suport a Indis en A\u00efllament del CIMI?<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

VISI\u00d3<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Actualment, al m\u00f3n s’estimen 160 grups humans sense contacte amb occident<\/strong> . D’ells, uns 145 s\u00f3n a la Pan-Amaz\u00f2nia<\/strong> . La Fundaci\u00f3 Nacional de l’Indi<\/a> (FUNAI) i el CIMI tenen registrades m\u00e9s de 100 refer\u00e8ncies d’indis a\u00efllats a Brasil. I cada dia apareixen nous grups a causa de l’aven\u00e7 desenfrenat i depredador del sistema actual. Amb la creixent pressi\u00f3 sobre els recursos naturals per part de les empreses extractives i els grans projectes imposats a l’Amaz\u00f2nia, s\u00f3n enva\u00efts els llocs m\u00e9s distants i remots de la selva. Queden cada cop menys espais verges on aquests pobles puguin refugiar-se i viure tranquils, amb plena llibertat i garantia dels seus drets ancestrals.<\/p>\n\n\n\n

L’Amaz\u00f2nia \u00e9s la regi\u00f3 del m\u00f3n amb m\u00e9s grups ind\u00edgenes en situaci\u00f3 d’a\u00efllament.<\/strong> I el Brasil \u00e9s, amb molta difer\u00e8ncia, el pa\u00eds que t\u00e9 el nombre m\u00e9s gran (m\u00e9s de 100), seguint el Per\u00fa amb uns 25 grups. Els pa\u00efsos de l’Amaz\u00f2nia, i particularment el Brasil, tenen una gran responsabilitat hist\u00f2rica, davant de la comunitat internacional, de defensar la vida d’aquests pobles i protegir els seus territoris perqu\u00e8 no siguin enva\u00efts, ni ells exterminats. En general, s\u00f3n grups petits i el \u201ccontacte\u201d \u00e9s perill\u00f3s ja que poden contagiar-se d’alguna epid\u00e8mia (grip, xarampi\u00f3, verola, etc.) que acabi delmant o eliminant la seva poblaci\u00f3 per complet, com ha passat moltes vegades al llarg de la Hist\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n

Aquesta riquesa i diversitat ecol\u00f2gica i sociocultural estan profundament interlligades. Des de les fotografies satel\u00b7lit\u00e0ries es demostra que les \u00e0rees m\u00e9s conservades de l’amaz\u00f2nia s\u00f3n aquelles que estan demarcades a favor dels pobles ind\u00edgenes. Les terres ind\u00edgenes estan m\u00e9s preservades fins i tot que els parcs nacionals o les \u00e0rees de protecci\u00f3 ambiental.<\/strong> Aix\u00f2 \u00e9s degut a la profunda relaci\u00f3 de reciprocitat i cura amb qu\u00e8 els pobles ind\u00edgenes es relacionen amb la terra, sentint-la com a Mare que els alleta i sustenta. Per aix\u00f2 la cuiden, protegeixen i defensen \u201cfins a l’\u00faltim indi\u201d. En el cas dels ind\u00edgenes a\u00efllats, que s\u00f3n a les regions m\u00e9s remotes i intactes de l’Amaz\u00f2nia, aquesta relaci\u00f3 rec\u00edproca de cura i interdepend\u00e8ncia m\u00fatua \u00e9s encara m\u00e9s forta i delicada. La seva exist\u00e8ncia i sustentaci\u00f3 dep\u00e8n del tot de la Mare Terra. Ells se senten i viuen com a \u201cgermans i germanes de creaci\u00f3\u201d (Papa Francisco) amb tots els \u00e9ssers amb qui conviuen.<\/p>\n\n\n\n

Tot aquest equilibri que els pobles ind\u00edgenes mantenen amb la terra est\u00e0 avui profundament amena\u00e7at a l’Amaz\u00f2nia<\/strong> . Hi ha grans interessos econ\u00f2mics<\/strong> que pressionen aquesta regi\u00f3 estrat\u00e8gica del planeta. Volen explotar els seus recursos naturals a qualsevol preu<\/strong> , sense comptar per res amb els seus habitants ancestrals. Sense importar-los la vida ni la vida de tots els \u00e9ssers d’aquesta immensa comunitat vivent que \u00e9s l’Amaz\u00f2nia. Els pobles ind\u00edgenes a\u00efllats s\u00f3n els m\u00e9s vulnerables a aquesta invasi\u00f3 depredadora. Habiten a les regions m\u00e9s remotes de l’Amaz\u00f2nia on els recursos naturals estan m\u00e9s intactes. Per aix\u00f2, la pressi\u00f3 i amena\u00e7a sobre ells creix cada dia amb les grans emprenedories i projectes de desenvolupament que es van imposant fins als darrers racons de la selva on ells habiten.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t<\/svg>\n\t\t<\/button>
Pobles ind\u00edgenes a\u00efllats a Sud-am\u00e8rica (Terres Indigenes i Deforestaci\u00f3). \/ Punxar sobre el mapa per ampliar.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n

Pel CIMI els pobles ind\u00edgenes a\u00efllats s\u00f3n un dels grups humans m\u00e9s vulnerables de l’Amaz\u00f2nia i del m\u00f3n. S\u00f3n v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia del model econ\u00f2mic global depredador imposat.<\/strong> Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n testimonis vius de resist\u00e8ncia a aquesta globalitzaci\u00f3 que uniformitza i mata la diversitat, la vida de la humanitat i del planeta.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Hist\u00f2ricament els pobles ind\u00edgenes van patir molta viol\u00e8ncia al llarg dels 500 anys d’encobriment d’Abya Yala (Am\u00e8rica, Terra Madura en llengua Kuna). A l’Amaz\u00f2nia, el proc\u00e9s d’extermini es va aguditzar a finals del segle XIX i primera meitat del XX pels cicles extractius del cautx\u00fa i altres mat\u00e8ries primeres d’alt inter\u00e8s econ\u00f2mic al mercat internacional. La viol\u00e8ncia va ser tan brutal que molts pobles van ser exterminats i altres, els que van escapar de les matances, van fugir de la \u201ccivilitzaci\u00f3\u201d cap als llocs m\u00e9s remots de la selva i cap\u00e7aleres dels rius.<\/p>\n\n\n\n

Actualment els pobles a\u00efllats continuen sent els m\u00e9s vulnerables. Continuen sent v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia sense escr\u00fapols dels \u201cpistolers a sou\u201d contractats pels grans projectes i emprenedories que volen explotar els recursos naturals dels seus territoris. S\u00f3n emprenements ramaders, agro-negocis, fustes, petrolieres, mineres, narcotraficants, carreteres, hidroel\u00e8ctriques, hidrovies, etc. que tenen com a principi absolut el lucre econ\u00f2mic<\/strong> , sense importar-los per res la vida d’aquests pobles que s\u00f3n, des del seu punt de vista capitalista, \u201cminories\u201d que bloquegen l’aven\u00e7 del \u201cdesenvolupament i la civilitzaci\u00f3\u201d. En viure els indis a\u00efllats en regions remotes, no es t\u00e9 not\u00edcies de la viol\u00e8ncia que pateixen i acaben sent eliminats sense que ning\u00fa ho s\u00e0piga.<\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

MISSI\u00d3<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

L’objectiu general de l’Equip de Suport a Indis en A\u00efllament del CIMI \u00e9s garantir la integritat i l’exist\u00e8ncia f\u00edsica, cultural i els drets dels pobles ind\u00edgenes a\u00efllats.<\/strong> Els objectius espec\u00edfics:<\/p>\n\n\n\n

– Investigar, mapejar i documentar l’exist\u00e8ncia d’ind\u00edgenes a\u00efllats, identificar-ne els territoris i les possibles invasions i amenaces;– Recollir in locus vestigis i evid\u00e8ncies la seva pres\u00e8ncia;– Descobrir la situaci\u00f3 en qu\u00e8 es troben;– Mapejar els impactes dels grans projectes econ\u00f2mics i de colonitzaci\u00f3, la desforestaci\u00f3 ambiental dels seus territoris;– Informar la FUNAI i denunciar el Ministeri P\u00fablic Federal (MPF) sobre les amenaces a la integritat f\u00edsica, cultural i territorial que pateixen perqu\u00e8 es prenguin les mesures necess\u00e0ries de protecci\u00f3 i defensa de les seves vides i territoris;– Exigir del Govern Federal que reconegui l’exist\u00e8ncia d’aquests pobles, demarqui, protegeixi i fiscalitzi els seus territoris i els seus recursos naturals;– Denunciar la viol\u00e8ncia que pateixen perqu\u00e8 no siguin depredats i exterminats impunement pels grans projectes i interessos econ\u00f2mics;– Incidir pol\u00edticament, a nivell nacional i internacional, perqu\u00e8 aquests pobles ind\u00edgenes a\u00efllats i els seus territoris siguin defensats i protegits, etc.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"
Membres del CIMI i de l’equip itinerant estudiant sobre el mapa la regi\u00f3 on entraran.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

No es tracta de fer contacte amb els Pobles Ind\u00edgenes A\u00efllats. Es pret\u00e9n demostrar la seva exist\u00e8ncia, demarcar-ne els territoris i protegir-los dels invasors perqu\u00e8 puguin viure tranquils, sense haver d’estar fugint cont\u00ednuament. Cal deixar-los que facin contacte quan ells vulguin, no quan la societat occidental s’ho vulgui imposar, com ho ha fet al llarg dels darrers cinc segles. L’objectiu \u00e9s protegir les seves vides i els seus territoris de la depredaci\u00f3 del sistema econ\u00f2mic actual, obligant els governs a recon\u00e8ixer la seva exist\u00e8ncia i drets ancestrals, a protegir els seus territoris. \u00c9s obligaci\u00f3 dels Estats, pel principi de vulnerabilitat, protegir aquests pobles<\/strong> . No permetre que entrin empreses extractives per explotar els recursos naturals dels seus territoris, ni deixar que s’implementin grans projectes amb impactes socioambientals que destrueixin els seus h\u00e0bitats i en posin en risc l’exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Una prioritat de l’equip d’indis a\u00efllats del CIMI per a aquests anys \u00e9s treballar a la conca del riu Tapajos<\/strong> , un dels grans afluents al sud de l’Amazones. En aquesta conca el Govern est\u00e0 projectant 43 grans hidroel\u00e8ctriques<\/strong> (pot\u00e8ncia superior a 30 MW). En aquesta regi\u00f3 la FUNAI ja t\u00e9 7 registres de grups ind\u00edgenes a\u00efllats. Alguns d’ells, com per exemple, el del Parc de l’Amaz\u00f2nia, van ser identificats pel CIMI -juntament amb el poble Sater\u00e9 Maw\u00e9- els anys 2012 i 2013. I el poble Munduruku, que habita la conca, cont\u00ednuament d\u00f3na noves informacions sobre vestigis i fins i tot albiraments dels seus parents a\u00efllats.<\/p>\n\n\n\n

Una de les estrat\u00e8gies per enfrontar i intentar paralitzar el megaprojecte hidroel\u00e8ctric del Tapajos \u00e9s demostrar l\u201fexist\u00e8ncia d\u201faquests grups a\u00efllats al llarg de tota la conca. Tamb\u00e9 visibilitzar els forts impactes que tindria sobre l’ecosistema de la regi\u00f3 i la vida dels pobles ind\u00edgenes que ancestralment hi habiten, i de manera particular, dels a\u00efllats que s\u00f3n els m\u00e9s vulnerables als canvis accelerats del seu h\u00e0bitat tradicional.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Vinyeta extreta del diari “Porantim” n\u00ba385<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n

En les identificacions que vam realitzar el 2015 a la conca mitjana del Tapajos van ser georeferenciades i documentades diverses invasions del territori, aix\u00ed com vestigis de la possible pres\u00e8ncia d’indis a\u00efllats a la regi\u00f3. Per q\u00fcestions de seguretat, nom\u00e9s presentem aqu\u00ed el mapa amb les coordenades GPS de les invasions dels ramals fusters, serradores clandestines i garimp (mineria il\u00b7legal) d’or i pedres precioses, etc. <\/strong>Aquesta situaci\u00f3 ha estat denunciada i els informes enviats pel secretari nacional del CIMI al Ministeri P\u00fablic Federal (MPF) perqu\u00e8 prengui les provid\u00e8ncies degudes. Les coordenades i la descripci\u00f3 sobre els vestigis d’indis a\u00efllats trobats tamb\u00e9 s\u00f3n sempre enviats en primer lloc a la FUNAI. En cas que els \u00f2rgans p\u00fablics respectius no prenguin les mesures necess\u00e0ries per a la protecci\u00f3 d’aquests ind\u00edgenes a\u00efllats, el CIMI passa a denunciar i pressionar, nacionalment i internacionalment, aquests fets.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"
Mapa de la Terra Ind\u00edgena \u201cDatge Kapap Eip\u201d, del Poble Munduruku, al R\u00edo Tapaj\u00f3s, amb els registres de les invasions trobades.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Organitzaci\u00f3<\/strong><\/h4>\n\n\n\n
\n

Recursos humans:<\/strong> per a la defensa i protecci\u00f3 dels pobles ind\u00edgenes en situaci\u00f3 d’a\u00efllament, el CIMI ha organitzat un equip ad hoc amb persones de refer\u00e8ncia dels diferents regionals on existeixen aquests pobles. Els recursos humans s\u00f3n escassos i per aix\u00f2 sempre es necessiten missioners i missioneres (laics i religioses) que s’ofereixin i tinguin perfil per a aquesta desafiant i preciosa missi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Recursos materials:<\/strong> vaixells i llanxes r\u00e0pides per als grans rius navegables i canoes amb petits motors per als rierols plens de troncs i obstacles, que puguin pujar fins a les cap\u00e7aleres i naixents; equips per a la documentaci\u00f3 i preparaci\u00f3 d’informes com ordinadors i tauletes, GPS amb antena d’alta sensibilitat perqu\u00e8 no perdin el senyal sota el dosser esp\u00e8s de la selva, c\u00e0meres fotogr\u00e0fiques i de filmaci\u00f3 a prova d’aigua; gravadores de so d’alta sensibilitat, panells solars, carregadors solars de piles recarregables, bateries, llanternes solars, matxets i ganivets, lones per als campaments, mosquiteres, hamaques, aigua potable i aliments… <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n

Recursos econ\u00f2mics:<\/strong> per a la sustentaci\u00f3 de les persones de lequip; compra, reposici\u00f3 i reparaci\u00f3 dequips t\u00e8cnics; expedicions i viatges, transport i benzina, alimentaci\u00f3; reunions de treball, trobades i formaci\u00f3 dels membres de lequip de suport als a\u00efllats; preparaci\u00f3 d’informes i de materials (textos, articles, revistes, cartilles i publicacions, fotos i v\u00eddeos, programes de r\u00e0dio, etc.) per divulgar aquesta realitat i denunciar la violaci\u00f3 de DDHH contra aquests pobles…Els costos d’aquesta missi\u00f3 a la panamazonia s\u00f3n molt alts. La regi\u00f3 \u00e9s molt extensa i les dist\u00e0ncies enormes. El transport i els preus dels productes que v\u00e9nen de fora s\u00f3n cars. En particular, el treball de protecci\u00f3 dels pobles en a\u00efllament, que s\u00f3n a les regions m\u00e9s remotes i de dif\u00edcil acc\u00e9s, requereix m\u00e9s recursos, m\u00e9s dies, m\u00e9s combustible i equips m\u00e9s especialitzats que fan molt costosa aquesta missi\u00f3. Per aix\u00f2 la col\u00b7laboraci\u00f3 i solidaritat amb aquesta missi\u00f3 a les dues \u201cselves\u201d \u00e9s fonamental.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n

\n

Indis a\u00efllats: una missi\u00f3 a les dues selves!<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n
\n

El CIMI desenvolupa la seva missi\u00f3 de protecci\u00f3 i defensa de la vida i dels territoris dels pobles en situaci\u00f3 d\u201fa\u00efllament en tres fronts: sensibilitzaci\u00f3 de l’opini\u00f3 p\u00fablica<\/strong> sobre aquesta realitat; captaci\u00f3 de recursos<\/strong> humans, materials i econ\u00f2mics per a aquesta desafiant missi\u00f3 e incid\u00e8ncia pol\u00edtica<\/strong> perqu\u00e8 sigui protegida i defensada la vida i els territoris dels pobles ind\u00edgenes en situaci\u00f3 d\u201fa\u00efllament.<\/p>\n\n\n\n

El servei a aquesta missi\u00f3 s’ha de plantejar tant sobre el terreny, a la selva i rius amaz\u00f2nics, com a la \u201cselva d’asfalt i formig\u00f3\u201d de les grans ciutats i centres de poder econ\u00f2mic i pol\u00edtic del m\u00f3n.<\/strong> Sense aquesta gran articulaci\u00f3 a totes les \u201cselves\u201d a favor de la vida i de la cura de la Casa Comuna, l’Amaz\u00f2nia i els seus pobles seran depredats, especialment els m\u00e9s vulnerables, els \u201cindis a\u00efllats\u201d.<\/p>\n\n\n\n

D’altra banda, l’Amaz\u00f2nia i els pobles ind\u00edgenes que l’habiten i tenen cura (perqu\u00e8 se’n senten \u00edntimament part) s\u00f3n molt importants per a l’equilibri del planeta i el futur de la humanitat. De manera particular, els pobles ind\u00edgenes en situaci\u00f3 d’a\u00efllament s\u00f3n els cuidadors de les regions m\u00e9s intactes i remotes de la selva Amaz\u00f2nica. Ells s\u00f3n \u201cguardians i jardiners del m\u00f3n\u201d. La humanitat i el planeta necessiten els pobles ind\u00edgenes i, en particular, els pobles en situaci\u00f3 d’a\u00efllament. <\/strong>Insistim. Els pobles ind\u00edgenes a\u00efllats s\u00f3n els m\u00e9s vulnerables. El seu futur ja no en dep\u00e8n (nom\u00e9s)\u2026 Dep\u00e8n, sobretot, de nosaltres. Necessiten el suport de la humanitat, dels pobles d’occident. Igual que els ind\u00edgenes a\u00efllats defensen amb urpa, \u201cfins a l’\u00faltim indi\u201d, els seus territoris perqu\u00e8 no siguin depredats, els pobles de les \u201cselves d’asfalt i formig\u00f3\u201d han de donar la batalla, \u201cfins a l’\u00faltim indi!\u201d, contra el consumisme i el model de desenvolupament depredador que el model capitalista ha imposat, posant en risc la vida de la humanitat i del propi planeta.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"
Vista a\u00e8ria d’una \u00e0mplia extensi\u00f3 de terreny desforestat a l’Amaz\u00f2nia.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n

I nosaltres, a les nostres \u201cselves\u201d institucionals i congregacionals, estem disposats a jugar-nos-la \u201cfins a l’\u00faltim indi\u201d? Ells ens cuiden defensant la selva amaz\u00f2nica\u2026 I nosaltres, en cuidem cuidant el nostre estil de vida i consum? Fem un gran cor, una gran alian\u00e7a entre tots els pobles de totes les selves, a favor de tots els \u00e9ssers i formes de vida de la Casa Comuna, especialment dels m\u00e9s vulnerables!<\/p>\n<\/div>\n\n

\n

\u201cSi no anem nosaltres, els maten a ells\u201d (Bisbe Alejandro Labaka, mort el 21\/07\/1987)<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aix\u00ed de clar ho tenien el bisbe Alexandre Labaka i la Gna. In\u00e9s Arango<\/strong> (tots dos de la fam\u00edlia Caputxina). Ells, amb generositat i profecia, van immolar les seves vides el juny\/1987 per defensar la vida del poble a\u00efllat Tagaeri, de l’ambici\u00f3 de les petrolieres al parc Yasun\u00ed, Coca, amaz\u00f2nia equatoriana. Davant la immin\u00e8ncia de l’entrada de les petrolieres i la conseg\u00fcent massacre dels Tagaeri, Alejandro i In\u00e9s se la van jugar: \u201cSi no anem nosaltres, els maten a ells\u201d, afirma Alejandro poques hores abans de fer el seu darrer viatge. I In\u00e9s deixa a la seva habitaci\u00f3 una nota: \u201cSi moro me’n vaig feli\u00e7 i tant de bo ning\u00fa s\u00e0piga de mi. No busco nom, ni fama. D\u00e9u ho sap. Sempre amb tots, In\u00e9s\u201d. Tots dos missioners sentien al seu cor que aquesta era la travessia definitiva i plena per a l’altra marge del misteri\u00f3s \u201cRiu de la Vida\u201d.<\/p>\n<\/div>\n\n

\n

Itinerant per les fronteres: on les ferides estan m\u00e9s obertes i la vida m\u00e9s amena\u00e7ada!<\/strong><\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Amb motiu de la canonitzaci\u00f3 de Josep d’Anchieta<\/strong> el P. General Adolfo Nicolas escriu una carta (02-04-2014) a tota la Companyia de Jes\u00fas animant-nos a un veritable cremor apost\u00f2lic i itinerant. Referint-se a Anchieta afirma: \u201cNo li movia, certament, per portar aquesta vida itinerant, cap esperit d’aventura, sin\u00f3 un esperit de disponibilitat per a la missi\u00f3, de llibertat espiritual i de promptitud per cercar i trobar en tot moment la voluntat del Senyor. Ho va acompanyar fins a la fi un ardor veritablement apost\u00f2lic. \u00abJa que no mereixo ser m\u00e0rtir per una altra via \u2013escriu ell mateix \u2013 que almenys la mort em trobi desemparat en alguna d’aquestes muntanyes i all\u00e0 deixi la vida pels meus germans. La disposici\u00f3 del meu cos \u00e9s feble, per\u00f2 en tinc prou amb la for\u00e7a de la gr\u00e0cia, que per part del Senyor no ha de faltar\u00bb\u201d. <\/p>\n\n\n\n

I continua el P. General q\u00fcestionant: \u201cNo hauria de ser la itiner\u00e0ncia \u2013amb tot all\u00f2 que implica de llibertat espiritual, de disponibilitat i capacitat de discernir i de prendre opcions\u2013 una de les caracter\u00edstiques indispensables del nostre cos apost\u00f2lic? El continu pelegrinatge d’Anchieta, gaireb\u00e9 una forma de vida, podria inspirar avui dia i encoratjar la nostra recerca de mobilitat apost\u00f2lica, per respondre als desafiaments que ens plantegen les noves fronteres.\u201d<\/p>\n<\/div>\n\n

\n

Equip de Suport a Indis en A\u00efllament del CIMI (EAIA)<\/strong> <\/strong><\/h3>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

El dia 6 d’abril de 2017 celebrarem el 30\u00e8 aniversari del martiri del Gm\u00e0. Vicente Canyes<\/strong>, Kiwxi \u2013 el seu nom ind\u00edgena. Va ser assassinat a Mato Grosso per pistolers manats per un hisendat que volia envair el territori d’un poble a\u00efllat, els Enawene-Nawe. Per defensar el territori i les vides, Kiwxi va donar la seva vida. Eren nom\u00e9s 97 persones quan van ser contactats per Kiwxi el 1974. Avui en s\u00f3n m\u00e9s de 1.000!<\/p>\n\n\n\n

\u00abEntre els cristians tradicionals \u00e9s que cal trobar i descobrir algunes Llavors del Verb. Entre els Enawene-Nawe, veritable Resta de Jahv\u00e8, aquestes llavors ja s\u00f3n selves i produeixen fruits de vida, de benauran\u00e7a\u00bb (Kiwxi).<\/p>\n\n\n\n

Al final, l’Amaz\u00f2nia i els seus pobles ind\u00edgenes, i especialment els pobles a\u00efllats, s\u00f3n el do i la gr\u00e0cia que marca l’\u00e0nima, la pr\u00f2pia vocaci\u00f3 i experi\u00e8ncia espiritual, la vida i l’exist\u00e8ncia. Aquesta missi\u00f3 facilita l’agradar i sentir D\u00e9u en totes les coses i totes en Ell, com diria Ignasi de Loiola. Una missi\u00f3 que ajuda a comprometre la vida i tenir cura de la Casa Comuna i de tots els \u00e9ssers que l’habiten fins a les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n<\/div>\n\n

\n

Despr\u00e9s de les empremtes dels \u201cparents a\u00efllats\u201d\u2026<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Fernando L\u00f3pez<\/strong>, jesu\u00efta destinat per recolzar el CIMI a l’Equip de Suport als Indis en A\u00efllament, ens d\u00f3na el seu testimoni d’itiner\u00e0ncia per les fronteres geogr\u00e0fiques i simb\u00f2liques de l’Amaz\u00f2nia despr\u00e9s de les empremtes dels germans a\u00efllats: \u00ab\u00c9s un do i un regal immens formar part de l equip del CIMI de suport als ind\u00edgenes en situaci\u00f3 d a\u00efllament. \u00c9s una experi\u00e8ncia profunda, consoladora i indescriptible. Les regions on es refugien els germans a\u00efllats s\u00f3n remotes, moltes vegades intactes i verges. S\u00f3n zones de selva que, moltes vegades, ni els mateixos indis guies de l’expedici\u00f3 coneixen. Busquem, identifiquem i documentem amb coordenades GPS, fotos, v\u00eddeos i informes de camp els vestigis de la pres\u00e8ncia de \u201cparents a\u00efllats\u201d o \u201cguerrers valents\u201d – com els indis de la regi\u00f3 familiarment en diuen. Tamb\u00e9 registrem les invasions que trobem, les amenaces als seus territoris ia la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia. Amb aquestes informacions, ben documentades, procurem incidir pol\u00edticament en diferents inst\u00e0ncies governamentals i socials, per protegir i defensar les vides i els territoris. \u00c9s un enorme privilegi poder ser-hi: entrar a les cap\u00e7aleres dels rius ia la selva profunda acompanyats per ind\u00edgenes de la regi\u00f3; ser testimonis presencials i vivencials de l’h\u00e0bitat dels darrers pobles lliures del planeta; trepitjar aquella terra sagrada, \u201ccasa comuna\u201d, veure, olorar, escoltar, menjar i beure el mateix que aquells \u201cgermans i germanes lliures\u201d; sentir a la pell la suor freda ia l’acceleraci\u00f3 dels batecs del cor les amenaces, invasions i conflictes que atempten contra els seus territoris i la seva pr\u00f2pia vida f\u00edsica i cultural\u2026 Hi ha moments en qu\u00e8 la sang bull a les nostres venes: ja sigui per esglaiament davant la grandesa de la creaci\u00f3 en aquestes selves i rius; ja sigui per indignaci\u00f3 davant de la viol\u00e8ncia i depredaci\u00f3 imposada pel nostre m\u00f3n civilitzat\u2026 Companyes i companys: unim-nos en la preg\u00e0ria i missi\u00f3, a totes les fronteres i \u201cselves\u201d on les ferides estiguin m\u00e9s obertes i la vida estigui m\u00e9s amena\u00e7ada, perqu\u00e8 una selva sense l’altra no t\u00e9 soluci\u00f3. <\/strong>I perqu\u00e8 \u201csi no anem nosaltres, els maten a ells\u201d \u2013 com diria Mons. Alexandre Labaka.<\/p>\n<\/div>\n\n

\n

Preguntes per a la reflexi\u00f3 personal i\/o grupal<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n
    \n
  1. Coneixies aquesta realitat dels ind\u00edgenes a\u00efllats? N’havies sentit parlar?<\/li>\n\n\n\n
  2. S’han de mantenir a\u00efllats? El m\u00f3n occidental els ha de contactar?<\/li>\n\n\n\n
  3. De qui dep\u00e8n el futur dels pobles ind\u00edgenes a\u00efllats?<\/li>\n\n\n\n
  4. Qu\u00e8 podem fer per defensar la vida i els territoris dels ind\u00edgenes a\u00efllats?<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    Si vols oferir-nos la teva opini\u00f3, escriu-nos un email a noticias@entreculturas.org<\/a> <\/p>\n\n\n\n

    Tamb\u00e9 pots fer una transfer\u00e8ncia banc\u00e0ria:<\/p>\n\n\n\n

    Compte d’ingr\u00e9s<\/strong> : ES42 0049 0496 8021 1019 3874 (BANC SANTANDER)<\/p>\n\n\n\n

    Molt important:<\/strong> si us plau, en realitzar la transfer\u00e8ncia especifiqueu en el concepte el vostre nom, cognoms i l’assumpte \u201cINDIS A\u00cfLLATS AMAZONIA\u201d, perqu\u00e8 es puguin identificar els ingressos correctament. Aix\u00ed mateix, si voleu desgravar-vos la col\u00b7laboraci\u00f3, envieu un email a Elvira Mart\u00ednez ( e.martinez@entreculturas.org<\/a> ) amb el vostre nom i cognoms, adre\u00e7a postal, tel\u00e8fon de contacte i\/o correu electr\u00f2nic, afegint-hi la data i el valor de l’import de donaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    Us comuniquem que, en qualsevol moment, podeu posar-vos en contacte amb Entreculturas per sol\u00b7licitar informaci\u00f3 sobre aquest projecte i els seus resultats.<\/strong><\/p>\n<\/div>\n\n

    \n

    Vols rebre informaci\u00f3?<\/p>Subscriu-te a la newsletter<\/a><\/label>

    \n
    \n
    \n

    Subscriu-te a la newsletter<\/h2>\n\n\n\n
    \n
    \n
    \"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
    \n

    Si vols rebre la nostra newsletter mensual i els correus puntuals on t’oferim informaci\u00f3, no deixis de completar aquest formulari. A l’instant, et donarem d’alta a la nostra base de dades i podr\u00e0s estar al corrent de totes les novetats.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n