{"id":21127,"date":"2023-12-04T15:38:47","date_gmt":"2023-12-04T14:38:47","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entreculturas.org\/hondures-radiografia-dun-pais-oblidat\/"},"modified":"2024-08-12T11:29:46","modified_gmt":"2024-08-12T09:29:46","slug":"hondures-radiografia-dun-pais-oblidat","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.entreculturas.org\/ca\/hondures-radiografia-dun-pais-oblidat\/","title":{"rendered":"Hondures, radiografia d’un pa\u00eds oblidat"},"content":{"rendered":"\n

Hondures, radiografia d’un pa\u00eds oblidat<\/h2><\/div>\n\n\n\n
\n
\n
<\/span>\"\"
\n
<\/circle><\/path><\/svg><\/div><\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Entrevista amb el Pare Melo<\/p>\n<\/main>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Un any despr\u00e9s del frau electoral, la caravana de migrants cap als EUA torna a posar al mapa<\/strong> un pa\u00eds castigat per la indifer\u00e8ncia internacional<\/strong> , per la desigualtat, la pobresa, la corrupci\u00f3, la viol\u00e8ncia, la impunitat i la constant falta de respecte a els drets humans.<\/p>\n\n\n\n

Hondures gaireb\u00e9 no ocupa algun titular de l’actualitat internacional. Per a la seva tristesa, surt a la llum \u00fanicament cada cop que una desgr\u00e0cia assola el pa\u00eds. L?hurac\u00e0 Mitch, el cop d?estat del 2009, l?assassinat de la l\u00edder ind\u00edgena Berta C\u00e1ceres, les eleccions fraudulentes de l?any passat o la caravana de migrants que aquesta tardor va emprendre rumb als Estats Units. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Frau electoral<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El 26 de novembre del 2017 es van celebrar eleccions a la presid\u00e8ncia de la Rep\u00fablica d’Hondures. Per primera vegada des que la Constituci\u00f3 de 1982 ho havia marcat com un dels seus articles petris (inamovibles), un president va optar a la reelecci\u00f3 sent aquest fet inconstitucional. El text en q\u00fcesti\u00f3, art. 239 diu: \u201cLa nostra Constituci\u00f3 prohibeix al ciutad\u00e0 que \u00e9s o ja va ser president ser electe novament per governar, per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que tamb\u00e9 prohibeix fomentar la reelecci\u00f3 presidencial i castiga tots aquells funcionaris p\u00fablics que ho facin directament o indirectament. I el que trencant aquesta disposici\u00f3 cessar\u00e0 immediatament dels seus c\u00e0rrecs i quedar\u00e0 inhabilitat per 10 anys per a lexercici de tota funci\u00f3 p\u00fablica\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Juan Orlando Hern\u00e1ndez (JOH), gr\u00e0cies a un recurs d’inconstitucionalitat, es va presentar a la reelecci\u00f3 i lluny de ser inhabilitat per aquesta causa, ara compleix el primer any del seu segon mandat. Per mitj\u00e0, un recompte de vots manipulat<\/strong> quan a hores de tancar-se JOH perdia les eleccions. Indicis d’un frau electoral que va portar la poblaci\u00f3 als carrers durant uns quants dies. En la repressi\u00f3 del Govern a aquesta protesta massiva, 33 persones van morir a Hondures, centenars de ferits i diverses persones van ser detingudes. Moltes segueixen a la pres\u00f3 com a presos pol\u00edtics. <\/p>\n\n\n\n

Amb aquest llegat, el president que la gran majoria qualifica d’\u201cil\u00b7leg\u00edtim\u201d<\/strong> , governa el pa\u00eds. Ho fa en conniv\u00e8ncia amb les elits hondurenyes per\u00f2 amb l’oposici\u00f3 de les classes m\u00e9s humils, que en aquest pa\u00eds freguen el 70%<\/strong> . I la situaci\u00f3, a Hondures, nom\u00e9s ha fet que empitjorar durant els \u00faltims mesos. <\/p>\n\n\n\n

La desigualtat i la concentraci\u00f3 del poder econ\u00f2mic en un petit percentatge de la poblaci\u00f3 (17 fam\u00edlies) \u00e9s l’origen de tots els problemes del pa\u00eds. A partir d’aquesta realitat, la corrupci\u00f3 generalitzada i l’organitzaci\u00f3 institucional al voltant de la impunitat deixen en situaci\u00f3 d’indefensi\u00f3 la majoria dels hondurenys i les hondurenyes. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Pobresa, desigualtat, corrupci\u00f3 i viol\u00e8ncia<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Dels 9 milions d’hondurenyes, el 66% (6 milions) viuen en la pobresa i el 45% en la pobresa extrema.<\/strong> Aix\u00f2 vol dir que viuen amb menys d’un d\u00f2lar i mig al dia. Un pa\u00eds on la meitat de la poblaci\u00f3 no t\u00e9 feina i per tant viu, o malviu, de negocis al marge de la legalitat. I el pitjor de tot, un pa\u00eds on la viol\u00e8ncia troba recer i es fica per cada porus de la societat hondurenya. Bandes juvenils o mares<\/strong> controlen aquestes col\u00f2nies usant l’extorsi\u00f3 i la viol\u00e8ncia contra tot aquell que no obeeix les normes o que no paga l’impost que exigeixen. Negocien amb la droga, una droga que aconsegueixen a les m\u00e0fies que tamb\u00e9 dominen el pa\u00eds i que ho estan convertint ja en un narcoestat<\/strong> . Els nous rics, persones vinculades al narcotr\u00e0fic, moltes vegades es guanyen la simpatia de la poblaci\u00f3 i autoritats amb les seves donacions donades i generoses. <\/p>\n\n\n\n

Enmig d’aquesta situaci\u00f3, la seguretat privada ha esdevingut una necessitat gaireb\u00e9 obligat\u00f2ria per a qui tingui un negoci, gran o petit. Les armes llavors apareixen per tot arreu, camions de repartiment, portes de supermercats, en farm\u00e0cies, en fleques,\u2026\u2026 I aquesta enorme plantilla de gu\u00e0rdies de seguretat est\u00e0 en mans d’empreses els propietaris de les quals s\u00f3n els militars i ex-militars de l’ex\u00e8rcit hondureny.<\/p>\n\n\n\n

Amb ells, policia local, nacional, policia militar i l’ex\u00e8rcit. Aquests dos cossos de l’estat, dels millors dotats de tot Llatinoam\u00e8rica. Com a conclusi\u00f3, Hondures dedica el 52% del pressupost nacional a Seguretat. El pressupost per a Educaci\u00f3 no arriba al 22%.<\/p>\n\n\n\n

La principal font d’ingressos per a una gran majoria d’hondurenys \u00e9s la feina a les maquiles, grans empreses del t\u00e8xtil que donen feina a 130.000 persones a Hondures. La majoria s\u00f3n dones, joves i mares solteres que treballen en condicions molt dures i amb salaris p\u00edrrics.<\/p>\n\n\n\n

Al r\u00e0nquing de Nacions Unides (\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0)<\/strong> que mesura l’esperan\u00e7a de vida, el nivell de salut, l’acc\u00e9s a l’educaci\u00f3 i la dignitat en el nivell de vida, Hondures ocupa el lloc 130\u00e8 del m\u00f3n, el m\u00e9s baix de tota Llatinoam\u00e8rica<\/strong> . Nom\u00e9s \u00e9s superada per Hait\u00ed, que ocupa el 163\u00e8.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"educaci\u00f3<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Por de morir<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

\u201cEns han robat tant que fins i tot ens han robat la por\u201d, \u00e9s una frase que ressona en un pa\u00eds que, sense estar en guerra, suporta una taxa d’homicidis superior als llocs en conflicte (90 per cada 100.000 persones)<\/strong> . I San Pedro Sula<\/strong> , a 244 km de Tegucigalpa, va arribar a ser qualificada com la ciutat m\u00e9s perillosa del planeta.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s de la viol\u00e8ncia de carrer, de les morts vinculades a la droga, qualsevol persona que es mostri cr\u00edtica amb el govern o amb les multinacionals que estan ocupant gran part del pa\u00eds, s\u00f3n amena\u00e7ades de mort i, en molts casos, assassinades. En els darrers cinc anys, 25 periodistes han mort per aquest motiu i gaireb\u00e9 170 l\u00edders ind\u00edgenes i defensors dels drets humans. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

El govern d’Hondures ha optat per una pol\u00edtica mineroextractiva, amb qu\u00e8 es privatitzen i concessionen milers d’hect\u00e0rees, fins i tot algunes que no els pertanyen, afavorint aix\u00ed la inversi\u00f3 estrangera en nom d’un creixement econ\u00f2mic que realitzen totalment d’esquena al desenvolupament social i dels drets comunitaris. Moltes de les comunitats ind\u00edgenes hondurenyes, origin\u00e0ries des de fa molts anys aquestes terres, estan sent expulsades. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un exemple n’\u00e9s la comunitat gar\u00edfuna: negres hondurenys descendents d’esclaus africans. Viuen a la costa del Carib i estan sent expulsats de les seves terres per la construcci\u00f3 de centrals t\u00e8rmiques o per la compra abusiva d’espais a la costa per crear grans resorts tur\u00edstics. Moltes comunitats s’han organitzat en moviment de defensors del territori i han lluitat, fins i tot en \u00e0mbits internacionals, per reclamar-ne els drets. Un dels casos m\u00e9s emblem\u00e0tics va ser el de Berta C\u00e1ceres<\/strong> , l’assassinat del qual, fa una mica m\u00e9s de dos anys, ha fet ressuscitar el poble hondureny. <\/p>\n\n\n\n

Un altre dels problemes que enfronta el pa\u00eds \u00e9s la impunitat: gaireb\u00e9 sempre \u00e9s complex demostrar que un assassinat ha estat premeditat i amb uns autors intel\u00b7lectuals molt concrets. Al final sempre hi ha una excusa infal\u00b7lible per a la policia o les autoritats locals: va ser un crim passional. I \u00e9s que aqu\u00ed les forces de seguretat sempre tenen algun tipus de vinculaci\u00f3 amb el crim organitzat. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Fugir del pa\u00eds<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La creixent situaci\u00f3 de pobresa, desigualtat, viol\u00e8ncia i impunitat en qu\u00e8 ha entrat Hondures en els darrers anys situa la seva poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable davant una doble opci\u00f3: quedar-se al pa\u00eds i c\u00f3rrer el risc que et matin, de passar gana\u2026 de aguantar fins on es pugui esperant moments millors. O anar-se’n cap al nord (M\u00e8xic o els EUA) a la recerca d’una oportunitat i d’una vida millor per a la fam\u00edlia. Aix\u00f2 ja n’han fet molts i, de fet, les remeses (guanys que els emigrants envien a les seves fam\u00edlies) s\u00f3n la principal font d’ingressos a Hondures. <\/p>\n\n\n\n

Les persones que decideixen fugir cap al nord buscant una vida millor ho fan en petits grups o en solitari. Cada mes, entre 300 i 400 persones menors de 30 anys van prendre aquesta opci\u00f3 a Hondures<\/strong> , segons dades que maneja l’ERIC. El 13 d’octubre passat, i de forma massiva, es va convocar una sortida conjunta des de San Pedro Sula cap als Estats Units i es van ajuntar 4.000 hondurenys<\/strong> . Xifra que va anar creixent, amb altres marxes paral\u00b7leles d’altres ciutadans centreamericans, fins a arribar als 7.000. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Espais per a la llibertat i l’esperan\u00e7a<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Des d’Entreculturas acompanyem les obres de la Companyia de Jes\u00fas que treballen a Hondures, com ERIC-Radio Progreso, l’Institut T\u00e8cnic Loiola i la nostra contrapart educativa Fe i Alegr\u00eda Hondures<\/strong> .<\/a> <\/p>\n\n\n\n

La r\u00e0dio ha esdevingut un espai de llibertat, de den\u00fancia i d’an\u00e0lisi constructiva<\/strong> de la realitat del pa\u00eds, demostrant que el periodisme pot i ha de ser arriscat, valent, comprom\u00e8s i donar veu als sense veu. Des de Fe i Alegr\u00eda Hondures i l’Institut T\u00e8cnic Loiola, promovent una educaci\u00f3 que canvia vides i d\u00f3na oportunitats de futur.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

I enmig de tot hi ha el mateix poble hondureny<\/strong> , que malgrat viure en un pa\u00eds ric que \u00e9s propietat d’uns quants, \u00e9s un exemple d’hospitalitat, de proximitat i d’alegria. Encara que visquin amb el que \u00e9s just, amb por i amb incertesa, ha demostrat ser un poble lluitador, capa\u00e7 i que no perd l’esperan\u00e7a.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Val la pena que no els oblidem.
<\/p>\n\n\n\n

*<\/strong> Text redactat per Jos\u00e9 Luis Barreiro Areses<\/strong> , periodista i membre d’Entreculturas a Gal\u00edcia que l’estiu passat va estar d’ Experi\u00e8ncia Sud<\/em> a Hondures.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Vols rebre informaci\u00f3?<\/p>Subscriu-te a la newsletter<\/a><\/label>

\n
\n
\n

Subscriu-te a la newsletter<\/h2>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Si vols rebre la nostra newsletter mensual i els correus puntuals on t’oferim informaci\u00f3, no deixis de completar aquest formulari. A l’instant, et donarem d’alta a la nostra base de dades i podr\u00e0s estar al corrent de totes les novetats.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n